Carmen Marcos




"Somni". Una reflexió plàstica amb la maternitat com a tema.



Un bressol reciclat que recorda un carret de la compra de supermercat. L'escultura representa una forta contradicció: d'una banda la tendresa del bressol, lloc càlid i bell, de protecció total. D'altra sembla un carro de la compra, però tant el de qualsevol família, de diari, com el carro de l'indigent, que col · loca en ell el segons la seva opinió indispensable per viure.
La maternitat viscuda com una mena d'indigència, com una càrrega pesada que cal suportar i alhora com una neteja de tot allò que no és essencial, com un creixement personal profund. Aquesta càrrega és una lluita interior, és la necessitat de triar entre el temps propi i el dels fills, el de les obligacions familiars. L'escultura com a refugi i necessitat vital.